EN L'IMMEDIAT
















Si alguna vegada vaig veure 
caure mansament les flors d'un ametller 
sota les carícies de la brisa 
i el cel mediterrani 
baixar entre les seves branques, 
perquè l'ull no es pugui imaginar 
cap altra cosa per sobre d'aquesta esplendor floral,
llavors m'hauré desprès dels instants 
per caure més terriblement 
en els deserts del temps.
Trauré un no res embriagador
de totes les floracions i em faré de les corol·les
i dels camps, un llit on dormir. 
I ja no fugiré a les estrelles 
ni em refugiaré en llunyanies lunars. 
Assoliré el nirvana estètic del món,
aconseguiré el suprem enmig de grans aparences. 
Ser res i tot en l'escuma de l'immediat. 
I elevar-me als límits del jo, 
en l'immediat i el passatger.


                             

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada