7.3.24 - 
- anoarra
2 comments
- anoarra
2 comments
NO HE DESITJAT MAI CAP COS COM EL TEU
Mai no he sentit un desig com aquest.
Mai no el podré satisfer -és ben cert.
Però no en puc desistir, oblidar-te.
És el desig de la teua nuesa.
És el deig del teu cos vora el meu.
Un fosc desig, vagament, de fer dany.
O bé el desig simplement impossible.
Torne al començ, ple de pena i de fúria:
no he desitjat mai cap cos com el teu.
L’odi, també; perquè és odi, també.
No vull seguir. A mamar, tots els versos!
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
L'engan conech, 1959
2 comments:
Aquest poema tan Estellés té un final que hi baixa la tapa.
És molt d'ell, aquest final.
Publica un comentari a l'entrada