16.3.24 - 
- anoarra
No comments
- anoarra
No comments
ENVESTIDES DE L'OBLIT
Va aconstant-se la boira mentre cau
la pluja que envernissa les pruneres.
Vas tenir un pare i una mare joves.
Com una nina et vas gelant dins meu
i el temps vol, amb més força cada dia,
fer-me creure que mai has existit.
Les pruneres en flor, com noies mortes,
no volen dir-me quina ets tu en la boira
què ara és la teva casa. La pluja va deixant,
resseguint cada branca, fileres de llàgrimes:
el vell que tu no hauràs de veure mai
mira al voltant i dirigeix al temps
un dolorós somriure de venjança.
Joan Margarit
la pluja que envernissa les pruneres.
Vas tenir un pare i una mare joves.
Com una nina et vas gelant dins meu
i el temps vol, amb més força cada dia,
fer-me creure que mai has existit.
Les pruneres en flor, com noies mortes,
no volen dir-me quina ets tu en la boira
què ara és la teva casa. La pluja va deixant,
resseguint cada branca, fileres de llàgrimes:
el vell que tu no hauràs de veure mai
mira al voltant i dirigeix al temps
un dolorós somriure de venjança.
Joan Margarit
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada