21.3.24 -
- anoarra
No comments
PRESENT
S’apleguen els captaires a la porta de mar.
Portafarcells excèntrics escampen noves brames
i el penell de la torre assenyala el ponent.
S’emporten els rials desolacions i angoixes
però també els instants, tan breus, de calma tendra.
La pluja imaginada repica a les teulades.
A un ritme suportable el silenci germina.
Soc jo i soc tanta gent esperant primaveres!
S’arrecera un ocell sota el ràfec de casa.
L’avorriment amara els carrers solitaris
on gent que no té rostre somnia llibertats.
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada