14.3.26 - 
- anoarra
No comments
- anoarra
No comments
POEMES CASTIGATS
Aquests tres poemes varen guanyar el premi de poesia Ramon Romeu i Roca (2007) de l'Ajuntament de Bigues i Riells, però com els tenia publicats en aquet bloc de poesia, varen considerar-los editats; el premi es va declarar desert i hom, decebut.
A recer
En un lloc on s'aturés el temps
i el sol i el cel blau en fossin hostatges,
temporals com jo de l'estada,
voldria quedar-m'hi a recer
de escarafalls i maltempsades.
Vaguejar indolent tot el dia
menjar, dormir i no pensar gaire
fer l'amor amb tu, acariciar-te,
deixar que tot fluís poc a poc
ignorar paraules com neguit o pressa
fruir, respirar, gaudir del sentits.
Ser tot lo raonablement feliç
que em fos possible i no pensar
que es tractés d'un instant fugisser,
si més no, d'una llarga estada.
Sense gens de fressa
Sense gens de fressa
has entrat en la meua vida,
gairebé lliscant, suaument
com si no volessis molestar.
conscient que era delicat
el moment i l’avinentesa.
S’agraeix tanta discreció
en moments de xivarri
i aldarulls constants
que desconcerten i torben.
I ara que ets aquí vora meu
que et sento fresca i disposta
gairebé ni goso tocar-te
no fos que es desfés l’encanteri
i per aixó em veiés obligat,
a deixar d’estimar-te
Em recorden
Em recorden els teus ulls
la fondària de la mar
la transparència de l’aigua
i la serenor inquieta,
que es remou plàcidament,
la franquesa que conhorta
de nomes albirar-te,
car saps no m’està permès
de moment i va per llarg
aspirar a estimar-te,
per aixó els teus ulls
els recordo profunds i serens
com la fondària de la mar
que tinc gairebé a tocar
i alhora inabastable.
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada