RES NO SERÀ












Passaré, passaràs. Passarà el mon
i dintre de pocs anys, molt pocs, ningú
dirà qui vaig ser jo, qui  vas ser  tu,
ni qui va ser el grapat, dels que ara son.

El temps, amb el record, haurà engolit
tots els que vàrem ser i aquells instants
dels somnis somniats, juntes les mans,
joioses, tremoloses sobre el pit.

Res no serà. Ni el riu de pas silent,
en les ribes dels salzes, mentre el vent
inventa cançons noves,  cada dia.

Res no serà. O tot  serà, potser,
i tu seràs i jo tornaré a ser
amb tu, eternitzat en l'alegria.

Antoni Galícia i Casas (1920-2013)

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada