23.2.22 - 
- anoarra
No comments
- anoarra
No comments
ELS DEU MIL
Dempeus sota la bròfega tempesta, país fatal, país aimat - Alksndr Blök
ELS DEU MIL
A la guerra hi van anar
deu mil homes, deu mil homes
a la guerra els van enviar
i cap d'ells en va tornar.
No sabien per què lluitaven
tot i haver-los informat
aquells que allí els enviaven
que era per la llibertat.
Ja en tenim deia un d'ells
prou ens l'hem guanyada
quina n'hem de defensar
si no ens ha estat robada.
La llibertat que us prendran
ara us obliga a la lluita
que no hi ha honor més gran
que morir per preservar-la
I a la guerra hi van anar
els deu mil homes, un a un
de la guerra no en va tornar
cap d'ells, ni tan sols un.
El primer caigué tot d'una
abans de la comtessa
una mina el partí en dos
envoltat d'un munt de runa
Aquells que el plorarien
tenien secs els ulls, el cor
i l'ànima, dels que sabien
que sempre hi perdrien.
Al segon el va tombar
una bala disparada
amb el seu nom i cognom
pel fusell d'un militar
Al tercer i quart un tanc
disparant a les palpentes
sense ni tan sols apuntar
disparant per disparar
Deu caigueren en un sot
provocat per un obús
llençat des d'un turó
que els destrossà a tots.
A la guerra varen enviar
deu mil homes innocents
que ja mai més ho serien
si haguessin pogut tornar.
Quaranta més en deu dies
en un setge vora mar
un d'ells la mirava, quan
la bala se'l va emportar.
El que deia que els manava
militar professional, ministre
d'una mort anunciada
els animava a lluitar.
Dispareu, dispareu sens parar
l'enemic es a la vora, dispareu
que el tenim d'aniquilar
la victòria ens espera, dispareu
Els homes que quedaven
disparaven i disparaven
enlloc i a tot arreu
i ni tan sols apuntaven
L'enemic era al davant
com ells dins una trinxera
espantat també com ells
disparant i disparant
Dos que volien desertar
els matà el seu caporal
per exemple i escarment
dels qui ho volguessin provar
Que llargues són les guàrdies
enclotats dins la trinxera
negra nit blanca neu
que llarga és l'espera
Tens companya o una amiga?
Potser si, ni ho recordo
tot es tan llunyà, tan irreal
fem un mal glop, deixa-ho estar
Fumes?, o no ho saps?
Sí, però anem amb compte
l'enemic és a l'aguait
Tranquil, també estan fumant
Què hi fem aquí company?
Esperar la bala o l'obús
que ens està destinat
Fuma tranquil, és aviat
En un poble arrasat
envoltat de fum i runa
una dona els increpava
malferida per l'horror
Mateu-me d'una vegada
aquí no hi queda ningú
remateu-me gent malvada
que jo viure ja no vull
Vora seu el cos d'un home
i un nen el seu costat
immòbils, plens de sang
rere seu una altra noia
La noia la violaren
fa deu dies uns soldats
la noia que violaren
no s'ha recuperat
Era jove i molt bonica
però s'havia transfigurat
amb la mirada perduda
en un lloc indeterminat
Un soldat que ja ha violat
s'adona del que li han fet
i quan havia fet ell,
desconsolat, esclata a plorar.
Un altre que s'hi acosta
l'hi ofereix la cantimplora
que rebutja mentre el mira
fins que el soldat s'arronsa.
Remateu-me us he dit
que aquest horror s'acabi
no vegeu que no tinc res
dispareu-me mal parits
Un soldat prem el gallet
al seu costat un altre plora
un tercer, treu la pistola
i allí mateix es clava un tret
El caporal: Serà imbècil
per què cony s'ha matat?
per una merda de vella?
tant l'ha impressionat?
És la visió de l'horror
només era un soldat
li diu al caporal un altre
per això no estava entrenat.
I tu, ho estàs? Li pregunta.
L'horror es pot assimilar
només és qüestió d'estómac,
respon. Això és un militar.
Les putes que els hi han portat
eren velles i demacrades
les noies que ells han violat
les han fetes desgraciades
A les guerres perden tots
però els infants i les dones
per la seva feblesa, en son
sempre els més perjudicats.
Carta a la gent estimada:
tot va bé, no passa res,
això està que s'acaba
molt aviat ja tornaré.
Però la guerra continua
de fet, no s'acaba mai
dels deu mil en queden
ja menys de la meitat.
El front s'ha estancat
ni avancen, ni retrocedeixen
l'hivern els està fent mal
el fred i la neu han arribat.
La fam i el fred fan estralls
maten més que l'enemic
el que tenen al davant
que pateix del mateix mal.
Ni tan sols saben si hi és
fa dies que no disparen
potser són tots morts
i estan allí per no res.
Un hi cau en comprovar-ho
un tren ben net al front
no passarà fred ni gana
se n'ha anat a l'altre món.
El soldat que l'ha matat
tenia la mirada buida
s'ha limitat a apuntar
i després ha disparat.
El foc de l'artilleria, allunya
l'enemic, que fuig desordenat
Ataqueu!, brama el caporal
dispareu!, dispareu!, dispareu!.
I els soldats disparen,
disparen sense apuntar
fins que un d'ells es gira
i ho fa contra el caporal.
Que has fet?, l'increpa un altre
has matat al caporal,
ara no tenim qui ens mani
ni ens digui qui hem de matar.
Per mi s'ha acabat la guerra
ja no vull matar ningú
el caporal n'ha estat l'últim
i llença el fusell a terra.
Els que en queden dels deu mil
que no arriben a vuitanta
llencen també les armes
i se'n tornen cap a casa.
La retirada es fa molt llarga
l'enemic se n'ha adonat
que han abandonat les armes
i els empaita esperitat
Hem matat al caporal
potser no hi haurà guerra
hem matat al caporal, ara
ens deslliurarem del mal.
Soldat que ets a l'altra banda
hem matat al caporal
ja no cal que ens dispareu
la guerra ja no ens cal.
Tu saps per què lluitàvem?
t'ho varen explicar?
no ho vàrem entendre gaire
ens varen enganyar.
Un a un van abatent
el que en queda dels deu mil
ells no han llençat les armes
encara estan combatent
Un soldat de l'enemic
s'encara amb el caporal
No ho veieu: no porten armes
deixem de fels-hi mal
És l'enemic desgraciat
l'hem d'anorrear.
Qui ho ha dit? Pregunta
jo només soc un soldat
No ho sé, ni m'importa
Algú ens ho va ordenar
per una causa ben justa
això ho tinc molt clar
I a ells, qui els hi ho va dir?
també era una causa justa?
I en el cas que així fos
quantes d'elles n'hi ha?
Només n'hi ha una de justa
és la del nostre costat
la de l'altre és una fal·làcia
que ells s'han inventat
El soldat que no entén res
a l'últim dels deu mil remata
d'un sol tret net i afinat
que dins el seu cap esclata
A la guerra van enviar
deu mil homes, deu mil homes
a la guerra hi van lluitar
i cap d'ells en va tornar.
Però la guerra mai s'acaba
deu mil més n'hi enviaran
però la guerra mai s'acaba
i cap d'ells no en tornarà.
Una mare espera un fill
mort en la batalla,
ha mort sense saber
perquè carall ha lluitat
Una altra de l'altra banda
tampoc el veurà tornar
tampoc sabrà ben bé
a on li han enviat
Quina lluita més estúpida
qualsevol guerra que hi ha
només moren innocents
ahir, avui i demà
La causa, a qui l'importa
si ningú no la sap, només
aquells que manen, potser
ens ho podrien explicar.
Els que manen res expliquen
tot són raons d'estat
paraules buides i interessos
només pura obscenitat
El poder en mans dels necis
és el que més mal ens fa
ja han mort els deu mil homes
deu mil creus els guariran.
A la guerra hi van anar
deu mil homes, deu mil homes
A la guerra els van enviar
i cap d'ells en va tornar.
No sabien per què lluitaven
tot i haver-los informat
aquells que els hi enviaven
que era per la llibertat.
Però la guerra mai s'acaba
deu mil més n'hi enviaran,
de la guerra que mai s'acaba
cap d'ells no en tornarà.
A la guerra hi van anar
deu mil homes, deu mil homes
a la guerra els van enviar
i cap d'ells en va tornar.
No sabien per què lluitaven
tot i haver-los informat
aquells que allí els enviaven
que era per la llibertat.
Ja en tenim deia un d'ells
prou ens l'hem guanyada
quina n'hem de defensar
si no ens ha estat robada.
La llibertat que us prendran
ara us obliga a la lluita
que no hi ha honor més gran
que morir per preservar-la
I a la guerra hi van anar
els deu mil homes, un a un
de la guerra no en va tornar
cap d'ells, ni tan sols un.
El primer caigué tot d'una
abans de la comtessa
una mina el partí en dos
envoltat d'un munt de runa
Aquells que el plorarien
tenien secs els ulls, el cor
i l'ànima, dels que sabien
que sempre hi perdrien.
Al segon el va tombar
una bala disparada
amb el seu nom i cognom
pel fusell d'un militar
Al tercer i quart un tanc
disparant a les palpentes
sense ni tan sols apuntar
disparant per disparar
Deu caigueren en un sot
provocat per un obús
llençat des d'un turó
que els destrossà a tots.
A la guerra varen enviar
deu mil homes innocents
que ja mai més ho serien
si haguessin pogut tornar.
Quaranta més en deu dies
en un setge vora mar
un d'ells la mirava, quan
la bala se'l va emportar.
El que deia que els manava
militar professional, ministre
d'una mort anunciada
els animava a lluitar.
Dispareu, dispareu sens parar
l'enemic es a la vora, dispareu
que el tenim d'aniquilar
la victòria ens espera, dispareu
Els homes que quedaven
disparaven i disparaven
enlloc i a tot arreu
i ni tan sols apuntaven
L'enemic era al davant
com ells dins una trinxera
espantat també com ells
disparant i disparant
Dos que volien desertar
els matà el seu caporal
per exemple i escarment
dels qui ho volguessin provar
Que llargues són les guàrdies
enclotats dins la trinxera
negra nit blanca neu
que llarga és l'espera
Tens companya o una amiga?
Potser si, ni ho recordo
tot es tan llunyà, tan irreal
fem un mal glop, deixa-ho estar
Fumes?, o no ho saps?
Sí, però anem amb compte
l'enemic és a l'aguait
Tranquil, també estan fumant
Què hi fem aquí company?
Esperar la bala o l'obús
que ens està destinat
Fuma tranquil, és aviat
En un poble arrasat
envoltat de fum i runa
una dona els increpava
malferida per l'horror
Mateu-me d'una vegada
aquí no hi queda ningú
remateu-me gent malvada
que jo viure ja no vull
Vora seu el cos d'un home
i un nen el seu costat
immòbils, plens de sang
rere seu una altra noia
La noia la violaren
fa deu dies uns soldats
la noia que violaren
no s'ha recuperat
Era jove i molt bonica
però s'havia transfigurat
amb la mirada perduda
en un lloc indeterminat
Un soldat que ja ha violat
s'adona del que li han fet
i quan havia fet ell,
desconsolat, esclata a plorar.
Un altre que s'hi acosta
l'hi ofereix la cantimplora
que rebutja mentre el mira
fins que el soldat s'arronsa.
Remateu-me us he dit
que aquest horror s'acabi
no vegeu que no tinc res
dispareu-me mal parits
Un soldat prem el gallet
al seu costat un altre plora
un tercer, treu la pistola
i allí mateix es clava un tret
El caporal: Serà imbècil
per què cony s'ha matat?
per una merda de vella?
tant l'ha impressionat?
És la visió de l'horror
només era un soldat
li diu al caporal un altre
per això no estava entrenat.
I tu, ho estàs? Li pregunta.
L'horror es pot assimilar
només és qüestió d'estómac,
respon. Això és un militar.
Les putes que els hi han portat
eren velles i demacrades
les noies que ells han violat
les han fetes desgraciades
A les guerres perden tots
però els infants i les dones
per la seva feblesa, en son
sempre els més perjudicats.
Carta a la gent estimada:
tot va bé, no passa res,
això està que s'acaba
molt aviat ja tornaré.
Però la guerra continua
de fet, no s'acaba mai
dels deu mil en queden
ja menys de la meitat.
El front s'ha estancat
ni avancen, ni retrocedeixen
l'hivern els està fent mal
el fred i la neu han arribat.
La fam i el fred fan estralls
maten més que l'enemic
el que tenen al davant
que pateix del mateix mal.
Ni tan sols saben si hi és
fa dies que no disparen
potser són tots morts
i estan allí per no res.
Un hi cau en comprovar-ho
un tren ben net al front
no passarà fred ni gana
se n'ha anat a l'altre món.
El soldat que l'ha matat
tenia la mirada buida
s'ha limitat a apuntar
i després ha disparat.
El foc de l'artilleria, allunya
l'enemic, que fuig desordenat
Ataqueu!, brama el caporal
dispareu!, dispareu!, dispareu!.
I els soldats disparen,
disparen sense apuntar
fins que un d'ells es gira
i ho fa contra el caporal.
Que has fet?, l'increpa un altre
has matat al caporal,
ara no tenim qui ens mani
ni ens digui qui hem de matar.
Per mi s'ha acabat la guerra
ja no vull matar ningú
el caporal n'ha estat l'últim
i llença el fusell a terra.
Els que en queden dels deu mil
que no arriben a vuitanta
llencen també les armes
i se'n tornen cap a casa.
La retirada es fa molt llarga
l'enemic se n'ha adonat
que han abandonat les armes
i els empaita esperitat
Hem matat al caporal
potser no hi haurà guerra
hem matat al caporal, ara
ens deslliurarem del mal.
Soldat que ets a l'altra banda
hem matat al caporal
ja no cal que ens dispareu
la guerra ja no ens cal.
Tu saps per què lluitàvem?
t'ho varen explicar?
no ho vàrem entendre gaire
ens varen enganyar.
Un a un van abatent
el que en queda dels deu mil
ells no han llençat les armes
encara estan combatent
Un soldat de l'enemic
s'encara amb el caporal
No ho veieu: no porten armes
deixem de fels-hi mal
És l'enemic desgraciat
l'hem d'anorrear.
Qui ho ha dit? Pregunta
jo només soc un soldat
No ho sé, ni m'importa
Algú ens ho va ordenar
per una causa ben justa
això ho tinc molt clar
I a ells, qui els hi ho va dir?
també era una causa justa?
I en el cas que així fos
quantes d'elles n'hi ha?
Només n'hi ha una de justa
és la del nostre costat
la de l'altre és una fal·làcia
que ells s'han inventat
El soldat que no entén res
a l'últim dels deu mil remata
d'un sol tret net i afinat
que dins el seu cap esclata
A la guerra van enviar
deu mil homes, deu mil homes
a la guerra hi van lluitar
i cap d'ells en va tornar.
Però la guerra mai s'acaba
deu mil més n'hi enviaran
però la guerra mai s'acaba
i cap d'ells no en tornarà.
Una mare espera un fill
mort en la batalla,
ha mort sense saber
perquè carall ha lluitat
Una altra de l'altra banda
tampoc el veurà tornar
tampoc sabrà ben bé
a on li han enviat
Quina lluita més estúpida
qualsevol guerra que hi ha
només moren innocents
ahir, avui i demà
La causa, a qui l'importa
si ningú no la sap, només
aquells que manen, potser
ens ho podrien explicar.
Els que manen res expliquen
tot són raons d'estat
paraules buides i interessos
només pura obscenitat
El poder en mans dels necis
és el que més mal ens fa
ja han mort els deu mil homes
deu mil creus els guariran.
A la guerra hi van anar
deu mil homes, deu mil homes
A la guerra els van enviar
i cap d'ells en va tornar.
No sabien per què lluitaven
tot i haver-los informat
aquells que els hi enviaven
que era per la llibertat.
Però la guerra mai s'acaba
deu mil més n'hi enviaran,
de la guerra que mai s'acaba
cap d'ells no en tornarà.
*
a Alksandr Blök
a Alksandr Blök
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada