7.2.22 - No comments

DESPRÉS DE CINQUANTA ANYS.



La seva casa és buida i el seu cor és vell, 
ple d'ombres i ressons que enganyen. 
Ningú la salvará, perquè encara ella tracta de teixir 
amb els dits cecs i torts, les xarxes que no poden sostenir. 
Quan tots els braços dels homes es van aixecar per ella, va dir:
rondaven com ocells blancs per les seves carícies. 
Una corona que podria haver tingut unint cada floc 
del cabell, i els dolços braços d'or de les bruixes. 
Els seus miralls coneixen els seus testimonis, perquè allà 
es va posar dret als somnis d'altres somnis que van deixar 
la seva finor, quan es va posar dreta, coronada amb cabell suau,
amb el cor encadenat va inclinar els seus ulls joves i cecs, 
ell sent la seva presència com una fragància despresa, 
mantenint el seu cos i la seva vida dins del seu parany.


William Faulkner

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)