DE TANT EN TANT
De tant en tant torno a pobles
que feia temps no visitava.
Sóc ombra esquiva de pas
de curta estada,
i els records acumulats
persisteixen malgrat tot,
d'una església, un carrer
un bar, o una llibreria
que puc identificar aquí o allí
sense cap dificultat d'oblit.
Puc recordar una simple pujada
d'un carrer empedrat
o una plaça determinada,
i situar-ho en el temps
i el context de l'estada.
Abans pensava que no existien
els pobles quan jo no hi era
que els posaven de llarg
amb motiu de ma arribada.
Si jo no hi era - em deia
quin sentit tenen? No cal...
Estranya vanitat
afortunadament perduda
car de ser a l'inrevés
hom tampoc existiria
a la que deixés de passejar
per qualsevol dels carrers
d'aquests pobles llunyans.
d'aquests pobles llunyans.
*
1 comments:
eso es la cara del instante mirad, no tengo rostro, lo que exhibo es la cara del instante, decía Jabés.
Publica un comentari a l'entrada