12.1.20 - 
- anoarra
No comments
- anoarra
No comments
EL DESCANS DEL GUERRER
Els morts estan cada dia més indòcils.
Abans era fàcil amb ells:
els donàvem un coll dur una flor
lloàvem els seus noms en una llarga llista:
que els recintes de la pàtria
que les ombres notables
que el marbre monstruós.
El cadàver signava a favor de la memòria
anava de nou a files
i marxava a el compàs de la nostra vella música.
Però què va
els morts són altres des de llavors.
Avui es posen irònics
pregunten.
Em sembla que cauen en el compte
de ser cada vegada més la majoria!
* * *
Los muertos están cada día más indóciles.
Antes era fácil con ellos:
les dábamos un cuello duro una flor
loábamos sus nombres en una larga lista:
que los recintos de la patria
que las sombras notables
que el mármol monstruoso.
El cadáver firmaba en pos de la memoria
iba de nuevo a filas
y marchaba al compás de nuestra vieja música.
Pero qué va
los muertos son otros desde entonces.
Hoy se ponen irónicos
preguntan.
Me parece que caen en la cuenta
de ser cada vez más la mayoría!
«El descanso del guerrero», de Roque Dalton
en Taberna y otros lugares, 1969
blog:descontexto.blogspot.com
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada