20.12.20 - 4 comments

NADAL 2020



Silenci dels carrers en toc de queda 
rostres d’àngels coberts amb noves màscares
afectes i besades de telèfon 
pessebres ensopits, vida entre boires. 

Desheretats que cerquen una pàtria
botxins que reviscolen amb els segles
infants sense futur, vells sense sostre,
adults desesperats, històries tristes. 

Moments per recordar, tonades tendres, 
estels de plata sobre les muntanyes, 
amors d’adolescents i nous poemes. 

Màgic Nadal que arriba i ens bressola, 
foc on cremar la por i la melangia, llum del solstici, 
sempre renovada. 

(Júlia Costa)

.

4 comments:

El pan nuestro de cada día...como dice el Padrenuestro.

És un poema on contrasten les dues darreres estrofes amb les dues primeres. Com la vida mateixa.

hi ha molt de l'ofici de poeta en aquest poema.

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)