20.12.20 - 
- anoarra
6 comments
- anoarra
6 comments
NADAL 2020
rostres d’àngels coberts amb noves màscares
afectes i besades de telèfon
pessebres ensopits, vida entre boires.
Desheretats que cerquen una pàtria
botxins que reviscolen amb els segles
infants sense futur, vells sense sostre,
adults desesperats, històries tristes.
Moments per recordar, tonades tendres,
estels de plata sobre les muntanyes,
amors d’adolescents i nous poemes.
Màgic Nadal que arriba i ens bressola,
foc on cremar la por i la melangia,
llum del solstici,
sempre renovada.
(Júlia Costa)
.
6 comments:
El pan nuestro de cada día...como dice el Padrenuestro.
És un poema on contrasten les dues darreres estrofes amb les dues primeres. Com la vida mateixa.
POEMA DE NADAL
Un àngel fet d’espurnes de misteri,
amb una túnica d’un blanc indefinit,
tradicional, amb un posat eteri,
i un somriure entre murri i divertit,
ha sorgit des del fons de la pantalla,
en connectar-me al meu ordinador,
de nit, quan adormit el carrer calla
i el silenci ensopeix el meu racó.
-Ja ve Nadal, no et torbis, és desembre
-m’ha dit des de la pàtria virtual-
que cal, malgrat la crisi, fer com sempre,
i anar a Betlem seguint el camí ral,
del google maps. Doncs ja els moderns pastors
cerquen la ruta en els ordinadors.
Júlia Costa. Nadal, 2011.
el poema de Nadal de Júlia, ja és un clàssic de cada any, adequat al temps que li pertoca, com el d'enguany.
amén.
hi ha molt de l'ofici de poeta en aquest poema.
Publica un comentari a l'entrada