25.12.20 - No comments

PLAÇA ROVIRA



          Dessota els plàtans grisos, 
          les fulles seques, en fregar l’andana, 
          fan una lleu remor de bateria. 
          Em recorda la música al cafè 
          de la plaça, on la seva gavardina 
          deu esperar, damunt d’una cadira, 
          després de tant de temps, el meu amor.
          Sempre he buscat una mateixa dona, 
          la mateixa ciutat, una mateixa història 
          escoltada al soroll perdut i fred 
          que en les llambordes fan les fulles seques. 


              Plaça Rovira - Joan Margarit 
              (Del llibre Edat roja, 1991)

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)