5.1.21 - 
- anoarra
No comments
- anoarra
No comments
SOJORNO
Sojorno
davant del mar,
llenques esteses
i els dies de ponentada
m'acompanya el plor
d'una arpa desafinada
Mentre, prenc vi blanc,
deposo reis i filòsofs,
mig embriac, mig adormit,
prenc decisions encertades
i ja oblidades
Gemego
dins aquesta habitació blanca,
que ja es mitja mort,
que ja es sencera buidor
Acabo
el poema i la dedicatoria,
mentre sona aquella melodia
sense lletra...
llenques esteses
i els dies de ponentada
m'acompanya el plor
d'una arpa desafinada
Mentre, prenc vi blanc,
deposo reis i filòsofs,
mig embriac, mig adormit,
prenc decisions encertades
i ja oblidades
Gemego
dins aquesta habitació blanca,
que ja es mitja mort,
que ja es sencera buidor
Acabo
el poema i la dedicatoria,
mentre sona aquella melodia
sense lletra...
un poema de Jean Robur
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada