A R A ~ ANOARRA

9.4.21 -

A R A

Ara que han passat els anys,

continuo igual d'estupefacte
que en el moment d'arribar.
Sense entendre res, immers
en un dubte crònic, lluito
per entendre o comprendre,
però em temo és inùtil.
No hi ha res per entendre
i menys encara comprendre
i tot resta molt incert.

Ara que han passat els anys
neguitejo per no res,
preocupant-me per tot
com ho deia abans
potser perquè encara
no he perdut del tot la innocència
del nen que encara sóc,
perquè res és el que sembla
en aquest etern desori
en que visc immers.

Ara que han passat els anys
maldo envellir dignament
si la salut m'ho permet
i el cap no s'embarbussa,
mentre contemplo el paisatge
isolat, erm de gairebé tot.
Perdudes fe i esperança
esguardaré el meu declinar
amb certa displicència
com si no anés amb mi.

Ara que s'acaba el meu temps
contemplo com s'ensorra
impotent i amb tristesa
aqueta societat decadent.