LA FI DE LA JORNADA













Sota la llum més pàlida del dia
corre, balla i s'arqueja sense raó,
impúdica i cridanera la nostra vida.
Per això, tot just puja a l'horitzó

la negror de la nit voluptuosa
que ho apaivaga tot, fins i tot la fam,
i que fins i tot la vergonya esborrarà,
el Poeta ha d'exclamar: "Per fi!
-
El meu esperit, el mateix que les meves vèrtebres,
invoca ardentment aquest repòs;
ple n'està el cor de somnis fúnebres,
-
m'estiraré sobre l'esquena ara
per embolicar-me en els vostres cortinatges,
Oh frescor indicible de tenebres! "

Charles Baudelaire

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada