LES INMINÈNCIES


       Sí, però només són imminents
     les tendreses, la boira composta
     de mosquits adherits a la goma de l’aigua,
     vapors insinuants i articulats, espectres
     no pas més terribles que jo.
 
     M’hi avinc, me’n congratulo, res
     no serà que no sigui
     benèfic. Un pas més
     en fals, i l’orgia! Una copa de sexe
     amb, una oliva farcida de gel, un dimoni. És
     suficient.

     I ben sec, el cop de porta
     trenca la matinada. Sento que s’acosten
     ordenadament. Ells, els custodis
     del calze, elevació
     de la fusta besada. A fora,
     la nit mixta, en pau i en formació
     impecable, per sempre amatents, les constel·lacions
     enllustrades, blavoses
     com baionetes.

     Màrius Sampere, del llibre «Les imminències», Proa, 2002.

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada