30.1.23 - 
- anoarra
3 comments
- anoarra
3 comments
UNA IMMENSITAT PETITA
El pas dels equinoccis
canvia tota forma i color.
Les geologies més sòlides
esdevenen àrids i els cossos
es transformen.
No deturem la sínia del temps
ni podem mesurar la barbàrie.
Hem volgut l'immens
i són anònims en l'immensitat
dels virus i les galaxies,
Germans i enemics d'un mateix déu
aixequem el puny com un oceà
d'aigües menudes
contra allò que és feble i tan petit
com els bacteris que viuen al nostre intestí.
Un poema de Francesc Cornadó
3 comments:
Me agrada. Es sutil.
Gràcies, Puigcarbó, a poc a poc les roques es van erosionant y nosaltres només podem aprofitar els bocinets de pedra, els àrids, que han quedat disgregats, el temps ho esmocola tot y els cossos es deterioren. Realment som anònims en la immensitat.
Agraeixo molt aquesta publicació i els teus comentaris.
Francesc Cornadó
Reflexiva y bien compuesta, la poesía tampoco puede parar la noria del tiempo. Si acaso levantar acta notarial.
Publica un comentari a l'entrada