22.7.24 - No comments

L'HOME SENSE ELL MATEIX


Vaig pel camí gelat,
entre la boira del matí
llums i clarors, silenci,
no surt fum de la xemeneia
d'una masia dels voltants
ni hi ha pagesos cremant rostois.
     
     Un home sense ell mateix
     camina davant meu,
     fuma una cigarreta i el posat
     cap-cot és d'abatiment.
     L'avenço i em giro per dir-li
                                 . - bon dia -

Contesta quelcom que no entenc,
i m'adono que els seus ulls brillen,
està plorant. No dic res i segueixo,
cal respectar el seu dolor
i la seva intimitat.

     L'home sense ell mateix
     es va quedant enrere, 
     em giro i ja no el veig, 
     ha desaparegut del paisatge,
     que estrany  - em dic -
     Potser és que aquest home
     no és un altre, sinó que soc jo
     l'home sense ell mateix.


0 comments:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)